Al segle X, Piera era la primera línia de frontera, i el seu castell un eix protagonista de la reconquesta cristiana.
Anys més tard, el rei Jaume I el Conqueridor (1.208-1.276) va posar a la família Sescorts, senyors del castell, la condició que sempre li tinguessin el llit fet i la taula parada, per a quan ell volgués pernoctar-hi.
Visites concertades. Tel. 93 778 82 00
El castell de Piera existeix, almenys, des de finals del segle X. Ubicat en un petit turó, domina la vall del riu Anoia en la seva transició vers el Penedès.
L’edifici que s’ha conservat fins ara inclou una torre de planta quadrada (reconstruïda l’any 1916) a la qual s’adossa un cos rectangular, que s’estructura en tres nivells: la sala d’armes i masoveria, la planta noble i les golfes. Malgrat alguns afegits i reformes, la part visitable conserva els trets originals. De la resta del recinte, es conserven alguns trams de muralla, i és probable que s’hi englobés l’església originària de Santa Maria.
A cavall dels segles X i XI, el castell va pertànyer al monestir de Sant Cugat, però en poc temps va passar al vescomtat de Barcelona i, finalment, als comtes de Barcelona. Des de llavors, el castell va romandre sempre a la corona, tot i que a finals del segle XIII Jaume I hi va situar com a castlans la família Sescorts. Aquesta família, que al segle XVIII va entroncar amb els Vialà-Aguilera, s’hi van mantenir fins a la desamortització del segle XIX. No obstant això, el va adquirir un Vialà. Com a conseqüència de les grans despeses que va tenir per a aquesta família la restauració de 1916, va passar per diverses mans privades fins a arribar als propietaris actuals, la família Oliveras Sastre-Marqués, que encara hi manté la residència.
De la història del castell, cal destacar el seu lligam amb els comtes de Barcelona, del qual es guarda un especial record per les estades que hi va fer Jaume I.
