Amb origen al segle X, el castell de Miralles va permetre el control i repoblament de la comarca cap a ponent. Dins del comtat de Barcelona, el castell va ser confiat a la famÃlia dels Cervelló, que a partir del segle XIV configuraren la baronia de la Llacuna amb aquesta i altres possessions que tenien a la zona. El més destacable d’aquesta construcció a dia d’avui és el doble recinte de muralles i l’església romà nica.
Recorregut exterior lliure. Visites concertades. Tel. 93 808 03 01
El castell de Miralles data, almenys, de mitjan segle X. Ocupa un dels cims destacats de la serra de Miralles, encarat vers els camins naturals cap al Camp de Tarragona i el Penedès. Amb aquests passos assegurats, la lÃnia defensiva en què estava inclòs va permetre el repoblament de la comarca cap a ponent.
Aquesta construcció té dues parts, que s’acomoden a la topografia en la qual s’assenta: la part superior conserva el recinte emmurallat de planta quadrada; a la part inferior, per la seva banda, hi ha una extensa superfÃcie també encerclada per una muralla, a l’entrada de la qual es conserva una torre de planta quadrangular. Dins d’aquesta part hi ha l’església de Santa Maria, d’origen romà nic.
Dins del comtat de Barcelona, el castell va ser confiat a la famÃlia dels Cervelló, que a partir del segle XIV configuraren la baronia de la Llacuna, amb aquesta i altres possessions que tenien a la zona.
El castell de Miralles va ser escenari d’un episodi destacat durant la Guerra Civil Catalana (1462-1472). Tot i que els Cervelló donaven suport al rei Joan II, la guarnició del castell es va alinear amb la Generalitat. Després d’un perÃode de resistència, les forces favorables al monarca es van imposar i recuperaren el control de la fortalesa.
