Documentat des del segle XI, el castell de Rubió destaca per la seva església fortificada de Santa Maria, una joia del gòtic català integrada en un dels conjunts defensius més singulars de la comarca.
Més informació per a la visita guiada: aquí.
El castell conserva la torre circular i la part del traçat de muralles. Tot i això, el més destacat del conjunt és l’església fortificada de Santa Maria, un temple gòtic construït entre el 1275 i 1317 que contribuí a millorar-ne el sistema defensiu.
El castell ocupa una carena allargada dins del territori abrupte que hi ha entre l’Alta Segarra, la conca d’Òdena i el pla de Bages. Se’n coneix l’existència des d’almenys mitjan segle XI.
Com és habitual en els castells, presenta un doble recinte: en el superior hi ha una torre de planta circular; en l’inferior, hi ha l’església de Santa Maria. Aquesta església d’origen romànic va ser reconstruïda en època gòtica. Més tard s’hi van afegir elements defensius que en van millorar la protecció pel que fa a l’accés al recinte, del qual es conserven diversos trams de les muralles que el cenyien. En ressaltem l’impressionant retaule de Santa Maria.La resta d’estructures de l’interior han anat sent absorbides o substituïdes pel nucli actual.
Sota el domini dels comtes de Barcelona, el castell de Rubió fou confiat inicialment als Rubió, que n’eren els castlans. Al segle XIV va passar a mans dels Castellolí, seguidament als Timor i els Boixadors. Van ser aquests senyors qui, a finals del segle XIV, van comprar tots els drets a Pere el Cerimoniós, i els van mantenir fins al segle XVIII.
Durant la Guerra Civil Catalana, els Boixadors van mantenir el castell del bàndol del rei Joan II.
