El castell de la Torre de Claramunt és un dels pocs de l’Anoia que encara estan habitats. Amb origen al segle XI, l’edifici va ser ampliat en diverses èpoques. Són especialment destacables les façanes sud i est, d’estil renaixentista, erigides a finals del XVI.
Visites concertades, trucar al 938 01 03 29.
A finals del segle XI, es va erigir una torre dalt d’un turó situat a l’extrem del terme de Claramunt. Des d’aquest punt es guanyava el control visual de la vall de la riera del Carme i del camí vers el Penedès. Amb el temps, la torre inicial es va anar ampliant, i a redós del turó hi va anar creixent el poble.
El Castell de la Torre de Claramunt té una planta hexagonal, i consta de planta baixa i tres pisos. L’espai s’articula al voltant de tres patis. Aquesta estructura tan complexa reflecteix la successió de reformes i ampliacions que s’hi ha fet en diversos moments. La part més antiga seria la façana nord, que té una torre quadrangular adossada a l’angle nord-est. Als segles XIV-XV es va fer una ampliació cap al sud. Finalment, al segle XVI es va ampliar de nou cap a l’est i cap al sud, cosa que fa que avui les façanes d’estil renaixentista siguin més visibles. A l’exterior, davant de la façana est es conserva un tram del fossat que devia circumdar el castell. També es conserva l’església de Sant Joan Baptista, originàriament d’estil romànic, que segurament formava part del recinte original del castell.
La Torre havia estat des de la seva construcció dins de l’òrbita dels senyors de Claramunt, que residien al castell que porta el seu nom. No obstant això, l’any 1306, els Claramunt van cedir els seus drets sobre el castell als Cardona, i es van traslladar a la Torre de Claramunt. L’any 1318 també van cedir els seus drets sobre la Torre en favor dels Cardona, i s’hi van quedar com a simples castlans. Al segle XVI, però, els Cardona els van retornar els drets jurisdiccionals. El castell segueix actualment sent propietat i lloc de residència dels descendents dels Claramunt.
Durant la guerra de successió, Josep Antoni de Ribera d’Espuny i Claramunt, senyor de la Torre de Claramunt, es va posicionar al costat del bàndol austriacista. Després de la derrota del 1714 fou desterrat a Burgos i desposseït del títol. El castell fou incendiat el 1722. L’any 1725 se li retornaren els títols i les rendes, però actualment els hereus encara reclamen a la Corona el reconeixement del títol de marquesos que els va concedir l’arxiduc Carles d’Àustria.
