Patrimoni històric

El Parc Prehistòric de Capellades neix amb els objectius de protegir aquests patrimonis natural i arqueològic, de posicionar Capellades com a punt de referència en la recerca arqueològica paleolítica i com a centre de divulgació del coneixement de la prehistòria del país, i de consolidar el municipi com a destí turisticocultural.

Conjunt de pintura rupestre descobert per F. Navaro Ferré l'any 1982 i situades en dos abrics naturals enmig del bosc. Una de les representacions hi la figura d'una possible cèrvola, mentre que la segona hi ha quatre figures, entre elles una cabra, un arquer i una figura femenina. Les figures són negroses o rogenques i podrien ser dels anys 3.000 a 3.500 aC. L'accés és dificultós i només es pot realitzar a peu.

Els sepulcres megalítics són tombes col·lectives fetes amb roques de grans dimensions recobertes per un túmul i destinat a rebre diferents inhumacions. Si voleu fer una ruta arqueològica per l'Anoia us proposem conèixer els quatre sepulcres megalítics existents al territori.

Aquesta vil·la és un dels vestigis més importants de l'Anoia romana, que estigué en plena activitat entre els segles I aC i III dC i es dedicà a l'explotació de cereals, vinya i olivera. La visita, permet conèixer l'organització d'aquest tipus d'hisendes, la vida quotidiana i aspectes generals de la vida romana. Aquest jaciment explica la configuració de la comarca en l’època de dominació romana.

L’any 1972 s’inicien excavacions arqueològiques a Prats de Rei i el seu entorn, cosa que va portar al descobriment d’un poblat ibèric, els iltirkes, i a la confirmació de l’existència del municipi romà de Sigarra. En el Museu Municipal Josep Castellà Real s’exposen tots els materials procedents de les excavacions arqueològiques dutes a terme entre 1972 i 1975, i també de posteriors investigacions.

Al capdamunt d’un turó o esperant-te al final d’un camí, la comarca de l’Anoia és territori de castells i torres de guaita, record d’un passat medieval que ha deixat la seva empremta en forma d’edificis plens d’història. 

Natura, cultura i essència de poble entre vinyes i boscos

És un edifici romànic, d’una nau rectangular i un absis semicircular, amb dues portes d’arc de mig punt, segurament del segle XII, que va ser sobrealçat i molt alterat durant els segles XIV a XVIII.

La Festa del Timbaler, que aquest any celebra el seu 25è aniversari coincidint amb la commemoració del Mil·lenari de Montserrat.

En El Bruc el timbal és un element molt representatiu del Municipi i és part de la nostra identitat. Hem pensat que una bona manera de mostrar-ho és menjant-nos-el!

La fira rememora l'antic camí ral que unia Barcelona i Saragossa i que passava pel bell mig del nostre municipi. La Fira ocupa un tram del carrer major, que és per on passava aquest camí ral, la Plaça de l'Església, el carrer Santa Llúcia i el carrer Onze de Setembre.

Dominant la plaça Major de Santa Margarida de Montbui, i afrontant-se amb l'església, s'alça el palau, declarat Bé Cultural d'Interés Nacional, que fou centre de poder polític i econòmic dels comtes de Plasencia i barons de Montbui.

Segueix les petjades d’una batalla que ho va canviar tot.

El Museu Molí Paperer de Capellades, també anomenat «Molí de la Vila», està situat en un antic molí paperer del segle XVIII. És un edifici amb una superfície de 2.200 m2 i té quatre plantes i un soterrani. Aquest 2023, ha estat declarat Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN), en la categoria de Monument Històric.

Aquest passeig permet visitar els principals escenaris del patrimoni industrial adober de la ciutat: el barri adober i el Rec, documentat al s. XIII, també com algunes indústries modernistes de notable valor. Descobriu les característiques arquitectòniques dels seus edificis i les seves peculiars formes de treball. El barri adober està declarat Patrimoni Industrial de Catalunya i és la zona amb més caràcter de la ciutat.

Durant la primavera de 1938 arriben a Pujalt contingents del XVIIIè Cos d’Exèrcit per crear el que seria la BASE D’INSTRUCCIÓ d’aquest Cos de l’Exèrcit Popular. L’elecció d’aquest emplaçament també es deu a la proximitat de l’aigua i al fet de tenir una via de comunicació molt bona: la carretera de Cervera a Calaf. Pujalt quedava a mig camí entre el front (60km) i les grans ciutats de la reraguarda catalana.

Aquest recinte respon al projecte presentat per Enric Miralles i Carme Pinós, guanyador del concurs convocat per l’Ajuntament d’Igualada l’any 1983. El nou cementiri, del qual n’han fet ampli ressò publicacions especialitzades, ha estat guardonat amb el premi FAD d’arquitectura.

Un dels cementiris més interessants del territori, obra dels arquitectes Enric Miralles i Carme Pinós.