En el context dels segles IX i X, el massÃs de Montserrat es consolidà com un enclavament geoestratègic fonamental per a la gestió de la marca fronterera. La responsabilitat de la seva defensa va quedar reservada a les esferes amb major capacitat militar i influència polÃtica, fet que va permetre als vescomtes de Barcelona vertebrar un domini senyorial entre Montserrat i el Penedès.
No obstant això, aquesta nissaga va entrar en una perillosa dinà mica de confrontació amb els comtes de Barcelona i amb les institucions eclesià stiques, aleshores en ple auge, un conflicte d’interessos que va acabar precipitant la seva caiguda.
El terme del Bruc va ser un escenari central d’aquesta disputa, funcionant alhora com a punt d’origen i de resolució del conflicte. Malgrat la inestabilitat dels més de tres segles de confrontació, la localitat va consolidar la seva personalitat i va generar un patrimoni arquitectònic i espacial que rememora el perÃode en què el Bruc es trobava administrativament comprès entre Montserrat i l’Illa.
