L’any 1344, l’assentament originari de la Pobla Vella, emplaçat a la llera del riu Anoia, va patir una destrucció total arran d’una avinguda fluvial, un fenomen recurrent a la conca. L’aiguat va desmantellar la petita comunitat articulada a l’entorn del gual del Camà Ral.
Aquest sinistre, però, no va significar la fi del nucli, sinó la seva reubicació geoestratègica. Aixà va néixer la Pobla Nova, establerta a la carena del castell de Claramunt i sota el patrocini senyorial de la casa de Cardona.
Paradoxalment, el recurs hÃdric que havia provocat el desplaçament es va convertir en el pilar socioeconòmic de la població. La gestió de l’aigua va permetre una rà pida industrialització mitjançant la implantació de molins fariners, drapers (bataners) i manufactureres papereres.
Aquesta proposta cultural ofereix una aproximació cientÃfica als orÃgens i el desenvolupament de la Pobla de Claramunt, una vila la identitat de la qual transcendeix el seu cèlebre conjunt monumental.
