Basílica de Santa Maria d’Igualada

La Basílica de Santa Maria d’Igualada és el principal referent del patrimoni històric i artístic de la ciutat. Situada al centre del nucli antic, aquest temple forma part essencial de la història local i reflecteix l’evolució de la comunitat igualadina al llarg dels segles.

L’edifici actual presenta una estructura d’una sola nau, de 43,10 x 14,40 metres, amb sis capelles laterals a cada costat i un presbiteri de planta quadrangular. La nau està rematada pel cor, mentre que l’exterior destaca pels contraforts, les gàrgoles, el rosetó sobre la portalada principal i els quinze finestrals que il·luminen l’interior.

A l’interior, la nau s’eleva fins als 23,70 metres i es cobreix amb arcs semicirculars i voltes de creueria d’influència gòtica, amb claus de volta decorades amb figures de sants. El presbiteri presenta una volta estrellada, amb una clau central dedicada a la Mare de Déu i altres elements iconogràfics dedicats als evangelistes. També destaca l’arc del presbiteri i l’arc del cor, decorat amb la figura de sant Miquel.

Les capelles laterals s’organitzen entre pilastres d’estil clàssic i s’obren a galeries superiors amb finestres de tipus trifori. El conjunt interior incorpora elements decoratius d’influència italianitzant que recorren el recinte de manera contínua.

El paviment data de 1865 i la balustrada del presbiteri conserva elements escultòrics del segle XVIII. Les vidrieres, instal·lades a partir de 1942, són obra del taller Oriach de Barcelona i representen diversos motius figuratius, entre els quals destaquen els apòstols. A la façana principal, la porta —dissenyada per Cèsar Martinell el 1949— està flanquejada per dues làpides commemoratives relacionades amb la participació del sometent igualadí a les batalles del Bruc i la tradició del Sant Crist.