El campanar de Sant Jaume és un dels elements més emblemàtics de Calaf i destaca per ser el més alt de la comarca de l’Anoia, amb gairebé 57 metres d’alçada. Està adossat a l’església de Sant Jaume, a la Plaça Gran, i forma part del conjunt històric de Calaf, declarat Bé Cultural d’Interès Nacional.
La construcció del campanar es va iniciar al segle XVII, coincidint amb les obres de l’actual església, però els problemes econòmics i els conflictes polítics van fer que els treballs s’allarguessin durant més de dos segles. La construcció es va reprendre al segle XVIII i, després de diverses modificacions, es va completar definitivament l’any 1889.
L’estructura combina una base quadrada amb un cos octogonal, una característica habitual dels campanars setcentistes. Les vuit cares presenten grans finestrals amb arcs apuntats i petites balustrades, i el conjunt està coronat per un llanternó amb obertures d’arc de mig punt i òculs el·líptics.
A l’exterior, dues inscripcions recorden les principals fites de la seva construcció: «Regnante Carolo III 1783», corresponent a la represa de les obres, i una segona inscripció que indica la seva finalització el setembre de 1889.
Actualment conserva cinc campanes, tot i que antigament n’hi havia set. Entre les més antigues hi ha la Santa Digna, originària de 1698 i refosa el 1903, i la campana Sant Francesc i Sant Antoni de Pàdua, de 1768, que actualment toca les hores. Les altres tres són posteriors a la Guerra Civil.
El campanar es pot visitar en el marc de visites guiades programades. Consulta l’Oficina de Turisme de Calaf per conèixer les dates i condicions d’accés.
