Aquest castell també és conegut amb el nom del Castellet o de la Ventosa. El primer document conegut que parla d’aquest castell data de finals del segle XII, malgrat que podria tenir un origen anterior. El van construir en un lloc excepcional per al control del pas del camí ral (seguint la vall de l’Anoia) entre la conca d’Òdena i el Penedès.
Actualment es conserven dos punts (separats uns 200 m entre ells) amb restes. Al punt més elevat hi ha la base d’una torre i diversos murs aïllats que devien configurar les estances del castell, si bé l’erosió i la vegetació les emmascaren. A l’altre punt, més a l’oest, hi ha una torre pràcticament cilíndrica (llevat d’un costat aplanat) que, tot i trobar-se a menys altitud, gaudeix d’un millor control visual de la vall del riu. Aquesta torre, podria haver estat l’element originari de tot el conjunt.
La fortalesa formava part del patrimoni dels comtes de Barcelona fins que, a finals del segle XII, en van fer donació al monestir de Sant Cugat i per primer cop surt el nom de fortalesa. Al segle XIV ja no existia com a tal.
La construcció d’aquest castell va ser clau durant les primeres dècades posteriors a la conquesta, per tal d’assegurar les vies de comunicació i donar solidesa al repoblament.
