Del que va ser un castell, n’ha sobreviscut una torre de 22 metres d’alçada. Testimoni i protagonista de diversos enfrontaments, com ara la Guerra Civil Catalana i la batalla de Prats de Rei (1.711). Es pot pujar a la torre, i des d’allà contemplar les vistes de l’altiplà de Calaf.
Recorregut exterior lliure. Visites concertades. Tel. 93 869 81 92
El lloc dels Prats de Segarra va ser conquerit pel comtat d’Osona-Manresa a finals del segle IX. A principis del segle XI, quan el domini ja havia estat cedit al bisbat de Vic, ja es té constància de l’existència de la «Torre Manresana», que es troba en un petit turó que ocupa bona part de l’altiplà de Calaf, i que avui acull el nucli de la Manresana.
L’element més destacat del conjunt és la torre de planta circular, construïda a finals del segle XI o inicis del XII. No gaire més tard s’hi afegiren la resta d’estances, de les quals cal destacar una sala que conserva la coberta de volta original. Malgrat que es desconeix com era el recinte del castell, probablement l’església romànica de Sant Andreu hi estava inclosa.
Els primers possessors del castell van ser la família Balsareny, al segle XI. A partit del segle XII, el castell va passar a estar directament sota el domini dels comtes de Barcelona, i van tenir com a castlans en diferents períodes els Galceran de Pinós o els Galceran de Calders.
Al llarg de la seva història, el castell de la Manresana va viure diversos conflictes, com la Guerra Civil catalana. No obstant això, el més destacat va ser el seu paper en la batalla dels Prats de Rei (1711), en el transcurs de la Guerra de Successió, durant la qual el comandant Guido von Starhemberg va dirigir les tropes austriacistes des de la torre en la seva victòria contra els borbònics.
