L’església de Santa Maria de Gràcia és un dels principals testimonis del patrimoni romànic de l’Anoia i forma part del conjunt històric de la Tossa de Montbui. Construïda al segle X, la seva història es remunta a l’any 987, quan el bisbe Froià va impulsar la construcció de l’església al costat de la torre del castell. Després d’un període d’abandonament, el projecte es va reprendre durant el procés de repoblament de la zona i el temple va ser consagrat l’any 1032 pel bisbe Oliba.
L’edifici conserva una estructura romànica de planta basilical, amb tres naus cobertes amb volta de canó i separades per columnes. A l’exterior destaquen els tres absis d’estil llombard, decorats amb arcuacions i lesenes, així com el portal de migdia, format per un arc de mig punt amb grans dovelles i cornises ornamentades amb motius geomètrics. El conjunt es completa amb un campanar d’espadanya de doble arcada, afegit posteriorment.
A l’interior encara es conserva la pica baptismal de pedra i diverses finestres de doble esqueixada que contribueixen a mantenir el caràcter auster i monumental del temple. Des dels seus orígens va exercir funcions parroquials i, actualment, és un santuari marià dedicat a la Mare de Déu de Gràcia.
La visita a l’església permet descobrir també el conjunt històric de la Tossa, format per la torre de defensa, les restes de la muralla, la cisterna medieval i altres elements que expliquen la importància d’aquest enclavament durant l’edat mitjana.
Un dels conjunts romànics més singulars de l’Anoia, on patrimoni religiós, història medieval i paisatge es troben en un mateix espai.
