L’església romànica de Santa Maria del Priorat és un dels conjunts monàstics més rellevants de la comarca i un magnífic testimoni de l’expansió del romànic i de l’organització religiosa del territori durant l’edat mitjana.
Consagrada l’any 1082 pel bisbe d’Urgell, ben aviat va ser cedida al monestir de Sant Benet de Bages, que hi va establir un priorat benedictí. Aquest centre religiós va viure una etapa de gran prosperitat durant els segles XIII i XIV, quan comptava amb comunitat pròpia i exercia també funcions parroquials sobre el territori.
A partir del segle XV, el priorat va entrar en un procés de decadència, vinculat a l’absentisme i als canvis en l’estructura monàstica. Tot i això, va experimentar una nova etapa de revitalització entre els segles XVII i XVIII, amb la construcció d’un nou edifici monacal l’any 1740, fins a la desamortització i exclaustració de 1835, moment en què va perdre la seva funció religiosa principal.
Des del punt de vista arquitectònic, l’església conserva una estructura romànica d’una sola nau amb planta de creu llatina, absis central i elements decoratius d’influència llombarda. El conjunt incorpora també ampliacions posteriors gòtiques i barroques, que reflecteixen l’evolució històrica de l’edifici. Destaquen la cúpula sobre trompes, el campanar d’espadanya i diverses obertures i portals afegits en època medieval i moderna.
A l’interior s’hi va conservar un important patrimoni artístic, com un retaule gòtic del segle XV dedicat a sant Pere i sant Pau, actualment conservat al Museu Nacional d’Art de Catalunya.
Actualment, Santa Maria del Priorat és un espai de gran valor patrimonial i històric, que permet entendre l’evolució del monaquisme i del poblament medieval a l’Anoia. Per accedir-hi cal demanar la clau a l’Ajuntament de Castellfollit de Riubregós (Tel. 93 869 30 31).
