La Ruta del Modernisme i el Noucentisme dels Hostalets de Pierola proposa un recorregut per un conjunt d’edificacions patrimonials construïdes entre els anys 1897 i 1931, que formen un dels conjunts arquitectònics més rellevants del municipi. Aquesta guia permet descobrir com el poble es va transformar en un espai obert a les noves idees artístiques i socials de finals del segle XIX i inicis del segle XX.
El recorregut convida a passejar pels carrers dels Hostalets de Pierola per entendre com era la vida en aquell moment històric i per què es van aixecar aquests edificis, així com la funció que tenien dins la vida quotidiana del poble. Mitjançant un plànol-guia, els visitants poden identificar els principals elements arquitectònics i localitzar-los dins la trama urbana.
La modernitat que arriba en tren
El 1893, l’arribada del tren a Piera marca un abans i un després per al territori i obre les portes a la modernitat. Fins aleshores, els Hostalets de Pierola era un petit nucli situat entre Montserrat i el Penedès, fortament vinculat a la vinya i a l’anomenada “febre del vi”.
El ferrocarril no només va reduir distàncies i va agilitzar el transport del vi —que fins llavors es feia amb tartanes—, sinó que també va situar el poble al mapa i el va fer més accessible.
Aquesta nova connectivitat va atraure la burgesia urbana, especialment de Barcelona, que va començar a estiuejar al municipi. El fenomen de l’estiueig es va veure afavorit per diversos factors: la proximitat amb la capital, el clima sec i saludable, la qualitat de les aigües calcàries de pous i fonts, i un entorn natural amb vinyes, boscos i bones vistes a Montserrat.
El dia a dia de l’estiuejant
Durant els mesos d’estiu, el poble s’omplia de vida gràcies a la presència de la colònia d’estiuejants, amb moments destacats com la Festa Major per Sant Jaume o el Ball de la Garlanda el 21 d’agost.
Les activitats eren variades: passejos per les vinyes i les fonts de la rodalia —com la font de l’Ocata, la de l’Aureli o la de Can Flaquer—, excursions a indrets com els Pibens de Can Mata, el torrent del Duc o el Salt del Sena, i també pràctiques com la caça de perdius, llebres i conills.
La vida social incloïa teatre, música, cant coral, jocs i celebracions amb pianos de manubri i gramoles. Amb el temps, van aparèixer espais clau per a la vida cultural i social del poble, com la Cooperativa Agrícola (1921), impulsada pel moviment republicà, i el Casal Català (1926), vinculat al catalanisme conservador.
Un poble que es posa al dia
L’arribada de la burgesia va impulsar una voluntat de modernització del municipi. L’Ajuntament va promoure diverses actuacions urbanístiques importants:
- El recinte del Comú (1903), amb font, passeig i safareig públic.
- El passeig de l’Estació (1904), que connectava el nucli amb Piera sota una alineació de plataners.
- El passeig de Sant Antoni (1911), un carrer arbrat i ordenat amb bancs de pedra i edificis destacats.
Aquest context va afavorir l’arribada de noves famílies i inversors, com els Ponsa, Roviralta, Solanas, Estradé, Piferrer, Finet o Casamajó, així com el retorn de famílies locals enriquides a l’estranger, com els Pons o els Orriols. Aquest dinamisme econòmic va impulsar noves construccions i reformes en masies i cases senyorials del municipi.
Fer-se notar marcant tendència
Amb els estiuejants va arribar també el Modernisme, que va tenir una presència notable al poble. Sovint, les famílies van encarregar els projectes als mateixos arquitectes que utilitzaven a Barcelona.
Un dels casos més destacats és el de Josep Domènech i Mansana, que va treballar per a Enric Cucurella i va projectar edificis com Cal Maristany (1911), així com intervencions a la Casa Consistorial, les Escoles Nacionals i la Torre del Sr. Enric.
Amb l’evolució cap al Noucentisme, l’arquitecte Josep Goday Casals va tenir un paper clau, especialment amb la construcció del Casal Català (1924–1926), considerat un dels conjunts més ambiciosos del municipi. També hi va intervenir l’esgrafiador Ferran Serra Sala, present en diverses façanes i edificis.
Altres aportacions destacades són les de Josep Bori Gensana, autor de la desapareguda Cooperativa Agrícola (1919–1921), amb un estil eclèctic amb influències modernistes.
Edificis de la ruta
- Cal Ponsa
- Can Roviralta
- Torre del Sr. Enric
- Can Sr. Josep
- Torre Solanas
- Cal Maristany
- Escoles Nacionals
- Can Valls
- Casa Pons
- El Rellotge
- Barri rere l’Església
- Cal Piferrer
- Casa Cucurella
- Casal Català
- Cal Xic Carboner
Un patrimoni viu
Aquesta ruta permet entendre com els Hostalets de Pierola es van transformar gràcies a l’arribada del ferrocarril, la influència de la burgesia i l’empremta del Modernisme i el Noucentisme. Cada edifici forma part d’una història col·lectiva que explica l’evolució social, econòmica i cultural del municipi, i convida el visitant a descobrir-la passejant pels seus carrers.
