El riu Anoia és l’eix fluvial principal de la comarca que porta el seu nom i n’ha marcat profundament el paisatge i la història. Té l’origen en diverses fonts situades entre Calaf i Argençola, però no és fins que aquestes aigües es troben al terme de Jorba que pren forma com a riu pròpiament dit.
Al llarg dels seus 68 quilòmetres de recorregut, travessa municipis com Jorba, Igualada, Santa Margarida de Montbui, Vilanova del Camí, la Pobla de Claramunt, Capellades, Sant Sadurní d’Anoia, Gelida i, finalment, Martorell, on desemboca al riu Llobregat.
Tot i no ser un riu cabalós, l’Anoia ha tingut un paper clau en el desenvolupament econòmic i social del territori. Històricament, les seves aigües han impulsat molins fariners, paperers i tèxtils, així com activitats industrials destacades, com les adoberies d’Igualada o els molins paperers de Capellades.
La conca d’Òdena concentra bona part de la seva xarxa hidrogràfica, formada per nombroses rieres i torrents que, amb aportacions modestes, contribueixen a augmentar-ne el cabal. Amb aquestes aigües, el riu travessa la serralada prelitoral —superant passos estrets com els de Capellades— abans d’arribar a la depressió prelitoral i continuar fins a la seva desembocadura.
Des de punts elevats com una passera, es pot observar la riquesa natural que l’envolta. Entre la vegetació de ribera —canyes, canyissars, àlbers, pollancres i oms— hi viuen nombroses espècies d’ocells. Amb una mica de paciència, es poden identificar el bernat pescaire, l’ànec collverd, la fotja o la polla d’aigua, així com ocells més petits com la cuereta, el rossinyol bord, la merla, els tallarols, els mosquiters o les mallerengues.
Un entorn viu i canviant que convida a observar, descobrir i entendre la importància d’aquest riu en el passat i el present de l’Anoia.
